Aquest article i el mapa adjunt ha estat preparat i publicat en el marc de col·laboració conjunta, amb el meu col·lega Olivier del molt recomanable blog Rutes Llegendàries.
Les flotes d'Índies van ser el mecanisme de funcionament del monopoli comercial espanyol a Amèrica i van constituir tot el comerç i navegació d'Espanya amb Amèrica. Es van configurar l'any 1561 i van subsistir fins a 1778, any que es van suprimir definitivament.
Ver Ruta Flota de las Indias en un mapa más grande
Es van diferenciar dues flotes. Una que anava a Mèxic, amb destinació final al port de Veracruz, tenia que salpar d'Espanya el mes d'abril i se li va donar el nom de “Flota de la Nueva España”. La destinada a terra ferma, anava amb destinació cap a “Nombre de Dios” -substituït després per “Portobelo”-, S’havia de partir al mes d'agost i tenia per nom “Flota de los Galeones”. Algunes vegades van navegar juntes La Flota i Els Galeons, però cadascuna d'elles mantenint la seva personalitat i comandament.
Quan la flota abandonava el litoral peninsular, començava la seva singladura pel “Mar de Yeguas”, que era part de l'oceà existent entre Sant Lúcar i Canàries. Es cobria en uns deu o dotze dies, depenent de les condicions del mar. Al capdavant anava la Capitana, amb estendard hissat en la major. Després, els mercants. Tancant la formació, l'Almiranta, amb insígnia hissada en el masteler de popa. Les restants naus de guerra anaven a sobrevent dels mercants, per a aproximar-se a ells ràpidament en cas d'atac.
Des de Canàries la flota s'endinsava en el denominat Mar de les Dames, perquè es deia que fins a les dones podien governar allí les embarcacions, donades les condicions ideals de navegació. Això era possible pels vents alisis de l'hemisferi nord que bufen de manera relativament constant a l'estiu i menys a l'hivern. Circulen des dels 30-35º fins als tròpics, de nord-est a sud-oest, per causa del moviment de rotació de la terra i empenyen de manera constant les naus des de les illes Canàries cap a les regions tropicals del nou continent. Els vents alisis són càlids, constants, secs i bufen a uns 20 kms hora. Arribant al Tròpic de Càncer a partir d'agost les expedicions corrien el risc de trobar-se amb els huracans tropicals, masses de núvols que formant-se a l'altura de Cap Verd seguien en ruta cap a les Antilles, descarregant tempestes devastadores.
El viatge per l'Atlàntic es feia llavors més monòton, acompanyat de l'interminable cruixir de les arboraduras i el soroll del les cordes. De vegades s'ordenaven xafarranxos de combat per a tenir entrenada a la tropa i els mariners, enfront d'un possible atac enemic, i això era potser l'única cosa que trencava el tedi. L'única distracció a bord eren els oficis religiosos als quals havien d'acudir tots. Els passatgers no podien jugar ni blasfemar. Es donava el menjar dues vegades al dia. Els patges servien als passatgers. Al principi el menjar no era dolent ja que constava de carn, verdures i fruites, però s'acabaven aviat i començaven els llegums per a acabar amb la sempiterna dieta de tasajo, mel, formatge i olives. Els mariners menjaven gairebé exclusivament tasajo.
El Mar de les Dames es travessava en un mes, per arribar desprès usualment a l’illa Dominica, on es feia una petita escala. Es baixava a terra i es feien grans tiberis. El qui anava a Amèrica per primera vegada contemplava sorprès als seus habitants, el paisatge, etcètera. La recalada era breu, doncs calia prosseguir cap a Veracruz o cap a Nombre de Dios, i això representava un altre mes més de viatge.
La flota de la "Nueva España" enfilava des de la Dominica cap a Veracruz. Pel camí s'anaven desprenent de la mateixa les naus amb destinació a Hondures, Puerto Rico, Santo Domingo i Cuba. La flota dels Galeons per la seva banda posava rumb a Cartagena, deixant en la travessia alguns mercants que es dirigirien a Margarita, La Guaira, Maracaibo i Riohacha. A Cartagena es feia una llarga escala de dues setmanes, doncs era necessari descarregar la mercaderia destinada al "Nuevo Reino de Granada", que usualment representava el 25 % del la totalitat, la qual es duia a Terra ferma. Després es prosseguia a Nombre de Dios, que era el veritable final.
Una vegada realitzada la negociació, els mercants d'ambdues flotes, la de Nova Espanya i la de Tierra firme, havien de dirigir-se cap a L'Havana, on els esperaven les naus de guerra d'escorta. Des d'allí s'emprenia el viatge de retorn a Espanya.
Des de L'Havana es dirigien al perillós Canal de la Bahama. Passat el canal i amb l'ajuda dels vents temperats de l'hemisferi nord, els Corrents del Golf i l'Anticicló de l'Atlàntic es desplaçaven cap al nord fins a arribar a l'altura de les illes Açores a 39 º nord on el perill corsari i pirata augmentava. De vegades s'enviaven naus de guerra de reforç a aquestes illes, per a esperar l'arribada de les flotes. Des de les Açores es dirigien a Portugal. No era rara una recalada al Algarve per descarregar el contraban. Finalment s'arribava al sud-oest espanyol i a Sant Lúcar, des d'on els galeons començaven a remuntar amb dificultat el Guadalquivir per arribar al port fluvial de Sevilla. L'augment del tonatge de les naus va anar convertint a Sevilla en un port inútil per al comerç indià, ja que impedia la pujada per la barra del Guadalquivir. L’any 1680 es va decidir que els galeons partissin i arribessin a Cadis, port que tenia millors condicions per a aquesta negociació atlàntica.
L'amenaça de les potències colonials rivals va augmentar, quan aquestes van poder establir bases al Carib. Anglaterra va ocupar San Cristóbal i Nieves l’any 1624, i Holanda, Curasao l’any 1634. La flota de 1628 va ser capturada per l'holandès Piet Hein a la batalla de la Badia de Matances, i les de 1656 i 1657 van ser capturades pels anglesos Richard Stayner i Robert Blake durant la guerra anglo-espanyola. La de 1702 va ser destruïda durant la Batalla de Rande.
Encara que la percepció general és que molts galeons espanyols van ser capturats per pirates o corsaris, la veritat és que durant més de 250 anys de servei, les pèrdues per atacs van ser mínimes i pot qualificar-se així a la flota d'Índies com una de les operacions navals més reeixides de la història. L'última flota d'Índies va salpar l’any 1776. Durant la dècada de 1780, Espanya va obrir les colònies al mercat lliure.
Les flotes d'Índies van ser el mecanisme de funcionament del monopoli comercial espanyol a Amèrica i van constituir tot el comerç i navegació d'Espanya amb Amèrica. Es van configurar l'any 1561 i van subsistir fins a 1778, any que es van suprimir definitivament.
Ver Ruta Flota de las Indias en un mapa más grande
Es van diferenciar dues flotes. Una que anava a Mèxic, amb destinació final al port de Veracruz, tenia que salpar d'Espanya el mes d'abril i se li va donar el nom de “Flota de la Nueva España”. La destinada a terra ferma, anava amb destinació cap a “Nombre de Dios” -substituït després per “Portobelo”-, S’havia de partir al mes d'agost i tenia per nom “Flota de los Galeones”. Algunes vegades van navegar juntes La Flota i Els Galeons, però cadascuna d'elles mantenint la seva personalitat i comandament.
Quan la flota abandonava el litoral peninsular, començava la seva singladura pel “Mar de Yeguas”, que era part de l'oceà existent entre Sant Lúcar i Canàries. Es cobria en uns deu o dotze dies, depenent de les condicions del mar. Al capdavant anava la Capitana, amb estendard hissat en la major. Després, els mercants. Tancant la formació, l'Almiranta, amb insígnia hissada en el masteler de popa. Les restants naus de guerra anaven a sobrevent dels mercants, per a aproximar-se a ells ràpidament en cas d'atac.
Des de Canàries la flota s'endinsava en el denominat Mar de les Dames, perquè es deia que fins a les dones podien governar allí les embarcacions, donades les condicions ideals de navegació. Això era possible pels vents alisis de l'hemisferi nord que bufen de manera relativament constant a l'estiu i menys a l'hivern. Circulen des dels 30-35º fins als tròpics, de nord-est a sud-oest, per causa del moviment de rotació de la terra i empenyen de manera constant les naus des de les illes Canàries cap a les regions tropicals del nou continent. Els vents alisis són càlids, constants, secs i bufen a uns 20 kms hora. Arribant al Tròpic de Càncer a partir d'agost les expedicions corrien el risc de trobar-se amb els huracans tropicals, masses de núvols que formant-se a l'altura de Cap Verd seguien en ruta cap a les Antilles, descarregant tempestes devastadores.
El viatge per l'Atlàntic es feia llavors més monòton, acompanyat de l'interminable cruixir de les arboraduras i el soroll del les cordes. De vegades s'ordenaven xafarranxos de combat per a tenir entrenada a la tropa i els mariners, enfront d'un possible atac enemic, i això era potser l'única cosa que trencava el tedi. L'única distracció a bord eren els oficis religiosos als quals havien d'acudir tots. Els passatgers no podien jugar ni blasfemar. Es donava el menjar dues vegades al dia. Els patges servien als passatgers. Al principi el menjar no era dolent ja que constava de carn, verdures i fruites, però s'acabaven aviat i començaven els llegums per a acabar amb la sempiterna dieta de tasajo, mel, formatge i olives. Els mariners menjaven gairebé exclusivament tasajo.
El Mar de les Dames es travessava en un mes, per arribar desprès usualment a l’illa Dominica, on es feia una petita escala. Es baixava a terra i es feien grans tiberis. El qui anava a Amèrica per primera vegada contemplava sorprès als seus habitants, el paisatge, etcètera. La recalada era breu, doncs calia prosseguir cap a Veracruz o cap a Nombre de Dios, i això representava un altre mes més de viatge.
La flota de la "Nueva España" enfilava des de la Dominica cap a Veracruz. Pel camí s'anaven desprenent de la mateixa les naus amb destinació a Hondures, Puerto Rico, Santo Domingo i Cuba. La flota dels Galeons per la seva banda posava rumb a Cartagena, deixant en la travessia alguns mercants que es dirigirien a Margarita, La Guaira, Maracaibo i Riohacha. A Cartagena es feia una llarga escala de dues setmanes, doncs era necessari descarregar la mercaderia destinada al "Nuevo Reino de Granada", que usualment representava el 25 % del la totalitat, la qual es duia a Terra ferma. Després es prosseguia a Nombre de Dios, que era el veritable final.
Una vegada realitzada la negociació, els mercants d'ambdues flotes, la de Nova Espanya i la de Tierra firme, havien de dirigir-se cap a L'Havana, on els esperaven les naus de guerra d'escorta. Des d'allí s'emprenia el viatge de retorn a Espanya.
Des de L'Havana es dirigien al perillós Canal de la Bahama. Passat el canal i amb l'ajuda dels vents temperats de l'hemisferi nord, els Corrents del Golf i l'Anticicló de l'Atlàntic es desplaçaven cap al nord fins a arribar a l'altura de les illes Açores a 39 º nord on el perill corsari i pirata augmentava. De vegades s'enviaven naus de guerra de reforç a aquestes illes, per a esperar l'arribada de les flotes. Des de les Açores es dirigien a Portugal. No era rara una recalada al Algarve per descarregar el contraban. Finalment s'arribava al sud-oest espanyol i a Sant Lúcar, des d'on els galeons començaven a remuntar amb dificultat el Guadalquivir per arribar al port fluvial de Sevilla. L'augment del tonatge de les naus va anar convertint a Sevilla en un port inútil per al comerç indià, ja que impedia la pujada per la barra del Guadalquivir. L’any 1680 es va decidir que els galeons partissin i arribessin a Cadis, port que tenia millors condicions per a aquesta negociació atlàntica.
L'amenaça de les potències colonials rivals va augmentar, quan aquestes van poder establir bases al Carib. Anglaterra va ocupar San Cristóbal i Nieves l’any 1624, i Holanda, Curasao l’any 1634. La flota de 1628 va ser capturada per l'holandès Piet Hein a la batalla de la Badia de Matances, i les de 1656 i 1657 van ser capturades pels anglesos Richard Stayner i Robert Blake durant la guerra anglo-espanyola. La de 1702 va ser destruïda durant la Batalla de Rande.
Encara que la percepció general és que molts galeons espanyols van ser capturats per pirates o corsaris, la veritat és que durant més de 250 anys de servei, les pèrdues per atacs van ser mínimes i pot qualificar-se així a la flota d'Índies com una de les operacions navals més reeixides de la història. L'última flota d'Índies va salpar l’any 1776. Durant la dècada de 1780, Espanya va obrir les colònies al mercat lliure.
0 comentarios:
Publica un comentari