Sota el comandament de Alvaro de Mendaña, van partir quatre vaixells i prop de 400 persones des del port del Callao (Lima), amb dones i nens, el propòsit era establir una colònia a les illes Salomon visitades per Mendaña en el seu primer viatge de l’any 1567.
La nau capitana era un galió de 300 tm, la “Sant Geronimo” al comandament el portuguès pilot major Fernández de Queiroz. Un altre galió d'igual envergadura l'almirallessa de nom “Santa Isabel” sota el comandament de Lope de Vega, un galió de 30 tm. “San Felipe” de veles llatines i una fragata d'igual grandària la “Santa Catalina”.
Foto: Josep Bartomeus
Amb Mendaña viatjava la seva esposa Isabel Barreto i els seus cunyats, van recalar a Sata i a Cherrepe on van canviar la Santa Isabel per un altra nau que era propietat del sacerdot Alonso Manero, i van seguir al nord fins a Paita per a completar la tripulació i reunir més queviures.
Es van fer a la mar des de Paita el dia 10 de juliol de 1595, baixant des en direcció sud-oest fins als 14 º sud, el dia 21 van albirar terra, que denominarien arxipèlag de les Marqueses (Henua Tane), la primera illa que van albirar ser Madalena (Fatu Iva), d'allí a San Pedro (Motane), Santa Cristina (Tahuata) i després a Dominica (Iva Hoa), els habitants eren de pell clara, i per aixó es van adonar que no estaven a l'arxipèlag de les Salomon.
“Casi blancos y de muy gentil talle, grandes, fornidos, membrudos, bueno el pie y la pierna, y manos con largos dedos; buenos ojos,boca y dientes y las demás facciones; de carnes limpias, en que mostraban bien ser gente sana y fuerte; hasta en el hablar eran robustos. Venían todos desnudos sin parte cubierta; los cuerpos y rostros todos muy labrados con un color azul, y dibujados algunos pescados y otras labores; los cabellos, como mujeres, muy crecidos y sueltos;algunos los traían cogidos y con ellos mismos dadas vueltas, muchos de ellos rubios."
“Tocáronse caracoles y dando con los canaletes en las canoas se embravecían todos, algunos sacando lanzas de palo que traían arrizadas y otros con piedras en hondas, que no traían otras armas. Con buen ánimo empezaron a tirar piedras con que hirieron a un soldado. Los soldados con sus arcabuces apuntaban y, como había llovido, no tomaba fuego la pólvora. Fue de ver el ruido y grita con que los indios llegaban y como algunos, cuándo se veían apuntar, se ponían colgados de las canoas dentro en el agua o detrás de otros indios. A un indio viejo se le dio un pelotazo en la frente de que cayó muerto y otros siete u ocho con él y, heridos algunos, se fueron quedando y nuestros navíos andando; y luego vinieron en una canoa dando voces tres indios, el uno traía un ramo verde y una cosa blanca en la mano y parecía señal de paz: parece que decían que fuésemos a su puerto; mas no se hizo y así se volvieron dejando unos cocos”.
Amb rumb oest van passar per l'arxipèlag de les illes Cook també conegudes per illes Danger, pel molt perillosa que és la navegació entre elles, el dia 20 d'Agost dia de San Bernardo, van veure la que van denominar San Bernardo (Pukapuka), els penyals rocosos de Motu Ko i Motu Kawata, fins que el dia 29 d'Agost van arribar La Solitària (Niulakita), la més al sud de l'arxipèlag de Tuvalu.
Continuant la derrota, van arribar la illa volcànica de Tinakula i van presenciar l'explosió del volcà, durant la nit va desaparèixer l'almirallessa “Santa Isabel”, potser avariada per la pedres llançades per la explosió.
“Un cerro en la mar a modo de pan de azúcar todo pelado y en lo más alto del cerro sale con estruendo mucha cantidad de centellas y fuego”
Sembla ser que la Santa Isabel va aconseguir arribar a Pamua, illa on l’any 1971 s'han trobat restes arqueològiques d'un assentament on van anar possiblement els nàufrags de l'almirallessa.
Al dia següent van estar a La huerta (Tomotu Noi) i a Recifes (Grup Swallow) per a acabar a l’Illa major la de Santa Cruz (Ndende), on van decidir establir la colònia i on van viure des del dia 8 de setembre fins al dia 18 de novembre.
Aquí va començar la rebel·lió, els assassinats i els abusos amb els indígenas, també es va estendre la malària i finalment el 17 d'Octubre va morir Mendaña deixant el comandament de l'expedició a la seva esposa Isabel Barreto.
Ver Mendaña 2º Viaje en un mapa más grande
Atacats pels indígenas decideixen marxar, el dia 10 de Desembre desapareix el “San Felipe” i el dia 19 la “Santa Catalina”, després de quatre mesos perduts pel Pacífic la “Santa Isabel” enfila rumb a Filipines arribant a Manila el dia 11 de febrer de 1.596. La “San Felipe” amb els seus propis mitjans va aconseguir arribar a Mindanao.
“Por su parte, la galeota, fue a aportar a una isla que se dice Mindanao, en tierra de diez grados, andando perdida por entre todas aquellas islas. Llegaron a estar tan necesitados que saltaron en una pequeña que se dice Camaniguin, y mataron y comieron un perro que en ella vieron; y unos indios que acaso encontraron los encaminaron a un puerto adonde había unos padres de la Compañía de Jesús…”
Una desgraciada expedició, en la qual van perdre la vida Mendaña, la majoria dels expedicionaris, i també molts indígenas.
0 comentarios:
Publica un comentari