Fray Marino a l'illa Tobi.

L'arxipèlag de Belau (Palaos), es troba a l'oceà Pacífic pròxim a les costes Filipines i va ser descobert possiblement per Gonzalo Gómez d'Espinosa que formava part de l'expedició de Magallahes.

Després de la mort de l'almirall, Espinosa i els seus mariners van partir el dia 6 d'abril de 1522 de Tidore, per a intentar tornar a Amèrica a través del Pacific, i en la seva travessia van albirar alguna de les illes de Belau, possiblement Sonsorol.

També va ser vist l'arxipèlag per Ruy Lopez de Vilalobos l'any 1543, quan feia la ruta de Mèxic a Luzon i per Francis Drake a l'estiu de 1579.

Aquestes illes juntament amb les Carolinas i Marianas van ser espanyoles fins a la seva venda a Alemanya l'any 1899 pel preu de 25.000.000 ptes.

550 Kms. al sud de Babeldaob, l'illa principal, es troben les illes del sud-oest, Sonsorol és la seva capital, amb una illa adjacent Fana, més al sud Pulo Ana, Merir i Tobi (Hatohobei), un illot envoltat per un escull, amb una superfície de 600 metres quadrats i una població de vint habitants.

La vintena d'habitants s'entenen entre ells en l'idioma tobiano, una llengua que pot ser compresa en part pels seus veïns de l'illa de Sonsorol, però que és totalment diferent del palauano que es parla a les illes del nord de Belau. Els tobians viuen de la pesca, el taro, la copra i el poc que conreen per a la seva subsistencia.

La sobirania dels tobians s'estén a l'escull de Hotsarihie (Helen reef), que ocupa una superfície marítima d'una mica més de 163 km quadrats, allí en l'illeta central de tan sols 30 mts. quadrats, munten guàrdia tres homes per a evitar la pesca furtiva i per a vetllar per la conservació de l'escull.

Estenen també el seu domini a Pieraurou (Transit reef), que segons resa en el seu text constitucional hauria d'estar en 132º 32' i 2º 47', simplement no existeix tal illa, en el seu lloc solament hi ha aigua, és una illa fantasma.

Indagant sobre la forma de viure dels tobians, descobreixo que són catòlics i que els membres de la comunitat tenen noms com Pedro, Victor, Emilio, Nestor o Fernando.

El primer contacte perllongat amb els palauans del nord el va tenir Henry Wilson  al comandament del "Antelope" , a l'agost de 1783, venint des de Xina va naufragar en alguna de les illes septentrionals de l'arxipèlag. Va viure a les illes durant tres mesos, fins que va poder construir una nova embarcació i tornar a Xina, la interessant relació del naufragi i vida amb els indígenes pot llegir-se a google books.

L'any 1836 Horace Holden i la seva tripulació van naufragar en el ballener "Mentor", prop de l'escull de Kayangel al nord de l'arxipèlag, perseguits pels indígenes van aconseguir arribar a Babeldaob; sis mesos després tres palauans i tres mariners van aconseguir escapar i arrossegats per una tempesta van arribar a l'illa de Tobi, allí van ser tractats com a esclaus fins que dos anys més tard al novembre de 1834, Holden i un dels seus companys van poder arribar amb una canoa, al vaixell Britània que passava prop de l'illa.

El viatge d'Horace Nelson pot llegir-se a google books.

Amb la dominació espanyola van arribar els frares caputxins, a partir de 1899 després de la venda de les illes a Alemanya, els frares espanyols van ser substituïts per caputxins alemanys.

L'any 1914 els nipons aliats dels anglesos a la primera guerra mundial van envair les illes i amb la finalitat d'integrar l'arxipèlag a l'imperi de sol naixent van practicar una política d'immigració i dominació cultural. Van marxar els caputxins i van arribar els jesuïtes, que ja estaven instal·lats al Japó.

Fra Maríno de la Hoz del Canto, va néixer l'any 1886, es va ordenar sacerdot jesuïta i va partir com missioner amb altres 22 companys cap orient, arribà a les illes Belau l'any 1921 juntament amb Indalecio Llera, José Gogenola i Emilio Villar, i van recórrer les illes del Nord predicant la religió catòlica.

L'any 1930 Maríno de la Hoz es va desplaçar a les illes del sud, primer a Sonsorol i d'allí a Tobi, on va convertir a la major part de la població i va batejar als indígenes.

Desplaçat en aquells llunyans paratges Marino va evitar la guerra civil espanyola, però quan arribà la segona guerra mundial es va trobar vivint en el bàndol equivocat.

L'any 1941 els japonesos van trencar les hostilitats amb els americans, a Pearl Harbour (Bahia de Quimper) i els jesuïtes Maríno de la Hoz, Elias Fernández i Emilio Villar van sofrir de seguida les conseqüències de la guerra, van anar primer deportats pels japonesos a Koror.

Quan la flota americana del Pacífic es va anar acostant a l'arxipèlag de Belau els japonesos van traslladar els missioners a Ngatpang a la part nord de l'illa de Babeldoab, mai més es va saber d'ells pel que se suposa que els jesuïtes van ser víctimes de les tropes japoneses, juntament amb uns pilots americans i una família de palauans que els havia donat ajuda.

Les illes Belau van ser conquerides per les tropes americanes l'any 1944, i van estar en fideïcomís de l'ONU, fins que van obtenir la independència el dia 1er d'octubre de 1.994.

Aquí es pot veure la historia del pare Marino.