En col·laboració amb el meu col·lega Olivier dels excel·lents Blogs "La ruta de la seda" i "Rutes llegendàries", hem preparat conjuntament aquest article sobre la família AL-Quty.
Els àrabs anomenaven als gots "Qut", "al-Quty" fill del got, "al-Qutiyya" fill de la goda.
Witiza va governar el regne visigot de Toledo fins a l'any 710, a la seva mort i deixant de costat als fills menors del rei mort, una part dels funcionários influents en la cort van triar a Roderico, conegut com Don Rodrigo, que instal·lat a Toledo va lluitar amb Agila II fill de Witiza, al que corresponia ser el rei legitim i que ocupava les províncias de la Tarraconensis i la Narbonensis.
Oppas germà de Witiza i bisbe de Toledo, va demanar a Don Julian governador de Septem (Ceuta), ocupada pels berbers, l'ajuda dels musulmans per a vèncer a Roderico.
Els musulmans amb les embarcacions facilitades per Don Julian, van creuar l'estret dirigits per Tarik ben Ziyad, van entrar a Espanya el dia 27 d'Abril de l'any 711 i van guanyar la batalla de Guadalete matant a Roderico el 17 de juliol del mateix any.
Tariq ben Ziyad el general berber, en lloc de nomenar rei al fill de Witiza que li havia ajudat a creuar l'estret, va proclamar al Califa de Damasc i així es va acabar el domini Got a Espanya.
Alamundo (o Almundo) el fill gran de Witiza va tenir una filla coneguda com Sara "La Goda" que es va casar a Sevilla amb el musulman Isa ibn Muzahim i els seus descendents els Qutyya, van ser una família de prestigi en el regne Andalusí i en el regne de Toledo, on van viure i van professar la religió musulmana, entre els personatges més destacats de la família podem citar a:
- Muhammad ibn al Qutiyya, que va viure a Medina de Zahara, i va morir l'any 977, va ser historiador dels primers temps dels musulmans a la península i va escriure la "Història de la conquesta del Andalus", era també filòleg i afeccionat a la poesia.
- Hafs ibn Albar al Quty, fill de Muhammad va viure a Còrdova i és conegut per haver traduït a l'àrab els salms de David.
- Suleyman ibn Harit al Quty, metge i autor d'un tractat de oftalmología, que va ser traduït al català i del que existeix un exemplar a la Biblioteca Nacional de Catalunya.
Toledo va romandre sota el Califat de Còrdova fins a la seva decadència el 1.035, quan es va organitzar com una taifa independent del califat, pagant tribut als reis de Castella fins que Alfonso reconquistà la ciutat a l'any 1.085.
Durant els segles següents els Quty van viure en pau en la reconquistada ciutat de Toledo, l'any 1.460 el principal descendent de la família Alí ben Ziyad al-Quty exercia com jutge i autoritat entre els musulmans de la ciutat.
La convivència entre cristians vells i conversos va transcórrer pacíficament fins que els nobles i clergues van plantar cara al rei Enrique IV i el van destronar a les corts celebrades a Avila, el dia 5 de Juny de 1465, nomenant rei al seu germà Alfonso XII de tan sols dotze anys d'edat, amb la noblesa dominant al rei nen va començar la persecució religiosa.
A Toledo el dia 22 de Juliol de 1.467 van començar les disputes entre cristians vells i conversos, aquests últims van entrar en la catedral i van matar a dos canonges i a alguns fidels, els cristians van aconseguir finalment expulsar als conversos del temple, l'incident acabà amb l'incendi del barri de la Magdalena, el capitost dels conversos Fernando de la Torre va ser penjat a la torre de Santa Leocadia i el seu germà Alvaro a la plaça del Seco, i així va ser com va acabar la tolerància per als mudèjars i els jueus, als quals a partir de llavors es va excloure de tots els càrrecs públics.
Ali Ben Ziyad al Quty veient la persecució que sofrien per part dels cristians va decidir abandonar Toledo a meitats de juny de 1468 (22 Dhu'l-Qa'dah.872), enduent-se els llibres de la seva biblioteca, uns 400 volums, va marxar amb altres mudèjars i conversos emprenent el llarg periple cap el sud.
Entre els seus llibres hi havia tractats d'astronomia, de matemàtiques, de medicina, i de filosofia, van passar primer per Sevilla i d'allí van marxar cap al el regne nazarí de Granada on van romandre per temps d'un mes.
Possiblement van creuar l'estret des d'Algesires per a arribar A Septem (Ceuta).
Ceuta havia estat cartaginesa, bizantina, visigoda, musulmana i quan arribà allí Alí ben Ziyad al-Quty, era portuguesa per haver estat conquistada per Juan I el 21 d'Agost de 1.415, arravassant-se-la a la dinastia berber dels Benimerines.
Ver Ruta de Alí Ben Ziyad en un mapa más grande
Igual que Alí ben Ziyad al-Quty, molts jueus i musulmans haurien de marxar camí de Africa.
Com bon afeccionat als llibres, en el seu camí cap al continent africà sembla haver adquirit nombrosos exemplars de textos religiosos, vides del Profeta i l'Alcorà, en alguns dels quals va prendre per costum fer anotacions en els marges.
Aquestes anotacions contenen comentaris seus, notícies de l'època i impressions de la seva vida. En el mapa adjunt s'assenyala la ruta que Al Quty i la seva família van recórrer, creuant el desert i ajudats per tribus tuaregs, fins a arribar A Mali.
El fill de Alí ben Ziyad al Quty es va casar amb una neboda de l'emperador de la dinastia Songhai que exercia a Tombuctu el govern sobre aquella regió del Niger. Malgrat d'estar emparentats amb l'emperador van ser sempre menyspreats al costat d'altres moriscs "laluyyi" o renegats, com se'ls anomenaba entre els africans.
Per a evitar la segregació van canviar el seu nom pel de "Katy" i van marxar a viure a la petita població de Tindirma a la volta del riu Niger, la tenacitat dels seus descendents ha fet que els mes de tres mil manuscrits que componen el fons familiar s'hagin recopilat i encara es conservin en la ciutat de Tombuctú amb el nom de "fons Kati".
0 comentarios:
Publica un comentari