Barcelona es troba entre el mar i la serra de Collserola, els grans rius Besòs i Llobregat, les nombroses rieres i torrents, Magòria, Malla, Tarongers o Rec Comtal, van anar dipositant els seus al·luvions al pla de Barcelona, a la prehistòria la línia de costa estava molt més retirada que actualment i limitava amb l'actual plaça Catalunya.
L'altra muntanya que destaca a Barcelona és Montjuïc, que es troba al costat del mar al sud de la ciutat i que en temps prehistòrics era una illa, Montjuïc es va unir a terra per un braç de sorra, i els corrents van anar omplint amb més sorra l’extensió d'aigua al nord-est de la muntanya.
Abans de la colonització romana és possible que existís algun port o abric al sud de Montjuïc aprofitant la desembocadura del Llobregat.
En època romana la línia de costa ja passava pel final de les Rambles, la Barcino romana era al Mont Taber, l'actual barri gòtic i per la part inferior comunicava amb el mar.
Al segle XI la costa passava propera a Santa Maria del Mar, a més de les conegudes drassanes reials, entre la plaça de Medinaceli i la d'Antonio López la ciutat comunicava amb el mar per la torre de Regomir, allà es van construir altres drassanes més petites (fusteria vella) i un passeig porticat on es construïen vaixells i navilis de menor calat i on es desembarcava gran part de la càrrega i desenvolupava també el comerç dels productes que arribaven per mar.
L’any 1260 la muralla arribava per l’esquerra al convent de Framenors, entre Colom i l'actual plaça de Medinaceli.
A uns cent metres de la costa al sud oest de l'actual estació de França es trobava l'illa de Maians, aproximadament a la cruïlla de la plaça Pau Vila amb l'Avinguda Dr. Aiguader.
Va ser Pere III d'Aragó qui a partir de 1280 va començar a construir les drassanes reials al nord de la muntanya de Montjuïc.
A partir de 1427 es va començar la muralla de mar, entre la Plaça Antonio López i Drassanes, davant seu, l'any 1438, durant el regnat d'Alfons el Magnànim, es va iniciar la construcció d'un primer port, només deu anys més tard una tempesta va destruir aquest port que s'havia construït davant la Drassanes.
Wikimedia commons Vilarubia
L’any 1477 la muralla envoltava ja per l’extrem dret el convent de Santa Clara i el 20 de setembre d'aquell any i durant el regnat de Joan II d'Aragó es va aprofitar l'illa de Maians per començar la construcció d'un petit moll on protegir a les embarcacions que s'aniria ampliant amb els segles fins a formar l'actual Avinguda Joan de Borbó.
El espigó inicial tenia una longitud de 100 m. se li va dir de la Santa Creu i unia la terra ferma amb l'illa de Maians.
L’any 1563 es va acabar la muralla del front marítim que discorria des de Framenors fins a Santa Clara passant molt pròxima a l’illa de Maians.
L’any 1590 es va començar a construir el nou port, el dic transcorria per l'actual avinguda Joan de Borbó i s'unia mitjançant un espigó per l'illa de Maians a l'extrem més sud de la muralla a l'actual Plaça Pau Vila.
El dic va ser ampliat i allargat els anys 1762, 1864 i 1882, amb la construcció del nou port els corrents marins van omplir de sorra la part nord de l’espigó i poc a poc es va anar allà formant el barri de pescadors de la Barceloneta.
Aquí pot trovar un interesant artícle sobre l'historia de las platges de Barcelona del Departament de Medi Ambient del Ajuntament de la ciutat.
L'illa de Maians era petita plana i sorrenca sense cap utilitat fins que va ser utilitzada com a base per a la construcció del primer espigó del port de Barcelona.
0 comentarios:
Publica un comentari